Han passat dos dies i la propaganda amb clau interna pretén consolidar la victòria a banda i banda de la Franja de Ponent.
A Espanya, el periodisme va dimitir fa temps en relació a Catalunya. En parlarem en un altre moment.
A Catalunya, perillosament, ens hem abandonat al triomfalisme, a les matemàtiques pures, a les ciències exactes, alerta! També en parlarem més endavant.
Avui voldria parlar de la repercussió internacional de les eleccions catalanes; a la premsa, a les cancelleries europees i al conjunt dels països occidentals i les seves poblacions.
Com diu Martí i Pol:
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra
Un sèrie de consideracions a tenir en compte:
1-Espanya cau bé al món. La siesta, la sangria, la fiesta, el sol, les platges… Als estrangers els costa entendre que no volguem formar part d’aquesta comunitat tan jovial i alegre. És així. Feu un tomb pels Erasmus europeus, que us ho explicaran.
2-Els col·lectius independentistes europeus s’han vinculat majoritàriament a l’extrema dreta (Lega Nord) o la violència (Euskadi, Ulster, Còrsega…). Fa més soroll un arbre que cau que un bosc que creix, i aquests precedents no ens ajuden a consolidar una opinió positiva.
3-La democràcia és un sentiment difús. L’enyorem quan no el tenim, ara bé, difícilment ens mourem (de debò) perquè el tinguin els altres. L’antiga Iugoslàvia i la riba sud del Mediterrani en són mostres clares. No presuposem que la ciutadania europea es mourà prou per empènyer els seus països a reconèixer la nostra situació.
4-Alemanya sap que Catalunya és el motor d’Espanya, i que sense aquesta, difícilment es cobraran els crèdits otorgats a l’estat espanyol. Els interessa un estat sòlid al sud d’Europa? Sí, a la llarga potser sí. Però ara, ara els interessa cobrar els deutes.
5-Gran Bretanya no vol donar ales a Escòcia i la seva premsa (Financial Times). En cap cas. No calen contrapartides perquè estigui al bàndol del govern espanyol.
6-França no vol inestabilitat a la seva frontera. Encara li tocaria acollir refugiats! O menys encara, donar ales als nordcatalans o els occitans. També té molts deutes a cobrar.
7-Itàlia està enamorada d’Espanya, comproveu-ho parlant amb els italians que ens visiten, i el seu referent independentista és la Lega Nord, obertament feixista i supremacista, que branda el discurs de l’expoli econòmic com a principal argument. No ens ajuda com a mirall.
8-La guerra de Síria i el polvorí de l’Orient Mitjà, els refugiats, el terrorisme internacional, la cursa nuclear iraní, les repúbliques socialistes sudamericanes, la Xina imprevisible… els poders fàctics del món, EEUU i Rússia, tenen altres assumptes més importants.
9-La premsa internacional en parla? Sí. Molt? No tant. Cal buscar-ho dins les seves webs, dins els seus diaris, en les notes intermitges dels telenotícies. No som la conversa de cafè del món sencer.
Repeteixo:
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra
A l’independentisme li toca treballar, treballar i treballar… en silenci! El nostre èxit ja parlarà per nosaltres, arribat el moment!
Bona feina feta al Diplocat! La feinada us arriba ara!